QUI SOM                

 

Memòria del Carrer és un grup constituït  per una vintena de persones que fa un temps ens hem anat agrupant a l’entorn de l’interès en l’estudi, la recerca i l’intercanvi d’informació sobre els descendents dels jueus conversos de Mallorca, els xuetes, i per extensió sobre tot el que te relacions amb  la presència dels jueus  a Mallorca.

Memòria del Carrer,  és un col·lectiu obert,  amb la vocació  de  treballar per la recuperació i preservació de fonts documentals i fonts orals de tota mena, amb la finalitat de que puguin estar a l’abast dels investigadors i persones interessades. Els membres de Memòria del Carrer,  sabem que ara es donen condicions millors que en èpoques passades  per a l’estudi i la difusió d’aquesta part de la nostra història però precisament per això som conscients que és necessari un esforç per garantir la objectivitat i la qualitat dels treballs i que compartir informació i treballar en equip és un dels camins per aconseguir-ho.

El grup que ha creat Memòria del Carrer es va configurar a l’entorn de la recerca genealògica i amb posterioritat els seus membres han a anat posant en comú altres línies i treballs per mitja d’un fòrum d’Internet que amb posterioritat ha servit per impulsar la web www.memoriadelcarrer.com

Aquesta pàgina web pretén mantenir el debat i la coordinació entre els membres del grup  i ser a l’hora un instrument per  compartir i divulgar tot el que fa referència al coneixement sobre els xuetes i els jueus de Mallorca a totes les persones que es volen informar per primera vegada o que volen aprofundir en el coneixement que ja en tenen.

 

El Carrer  (veure) 

Als conversos, descendents dels jueus, se’ls ha anomenat, i ells mateix  s’hi han identificat, com a persones del carrer. El terme, que evita la paraula xueta considerada ofensiva , és una abreviació o una manera d’eludir, la referència al Carrer del Segell, actual carrer de Jaume II, conegut encara per molta gent com carrer dels bastaixos. El Carrer del Segell per la seva importància donava nom a tot el Barri del Segell, que abraçava el perímetre que va des del carrer de Sant Bartomeu, Carrer de les Monges, Borseria, Argenteria, Santa Eulàlia, Carrer dels Llums, Plaça de la Pescateria, Carrer del Forn dels Paners i final del Carrer de Jaume II.

Pareix ésser que el Call Menor ja existia a l’època musulmana amb una sinagoga, després església de Sant Bartomeu, al carrer d’aquest nom, a l’actual emplaçament del Banc d’Espanya. Hi ha algunes dades que apunten a que el gruix dels conversos de la darrera onada, la de 1435, s’haurien anat instal·lant en aquesta zona de Palma i per tant varen esdevenir gent del carrer

El cert és que es constata que al llarg de quasi 500 anys, si més no, des del segle XVI fins a mitjans del sXX, aquesta part de Ciutat, ha estat habitada de forma absolutament majoritària per famílies portadores dels llinatges que han estat considerats xuetes

Els Xuetes

Tot i que la definició pot resultar controvertida, especialment pel que te d’específic i curiós, la forma més clara d’identificar què son els xuetes, es fer-ho dient que son els mallorquins,  descendents dels judaïtzants processats i condemnats per la Inquisició a finals del segle XVII, que duen un dels quinze cognoms que s’han considerat descendents de jueus per part de  la resta de la població de l’illa i que inicialment habiten, quasi exclusivament,  la zona descrita del call menor

Es important, per tant,  no confondre la presència dels jueus, que és remunta a  l’època romana a Mallorca, amb la història del xuetes, subgrup dels jueus conversos, que formen una comunitat catòlica, amb trets propis de les comunitats jueves

Aquests quinze llinatges son estrictament els següents: Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Valls, Valentí, Valleriola i Tarongí. En algunes època hi ha hagut altres cognoms que també hi ha estat considerats, com els Moyàs, alguns Suredes, els Galianas, alguns Serres o alguns Flores, no obstant aquesta consideració no s’ha mantingut. Cal fer notar també que en alguns casos, per exemple Fusters i Martins, hi ha persones i famílies que mai no han estat tingudes per xuetes, com tampoc ho son portadors d’un d’aquests llinatges provinents de fora Mallorca com passa amb els Cortesos, Segures o Fusters vinguts de la península.

Els xuetes han conformat un grup social que ha patit una particular forma de segregació i discriminació social, que va desenvolupar una alta identitat i cohesió de grup, forçat a la endogàmia i a l’exercici de les professions per les que eren acceptats, també es va estructurar internament en grups i categories socials. Tot i el seu catolicisme, en alguns casos extrem, la pròpia església els va discriminar fins el segle XX per l’exercici de càrrecs i pels estudis eclesiàstics

El cas dels xuetes, que fins i tot s’ha demostrat que amb el temps han format un grup genèticament diferenciat,  és únic al mon i te poc a veure amb la història dels sefardites. Cal destacar que quan els Reis Catòlics varen expulsar els jueus d’Espanya, ningú no va haver de sortir de Mallorca. Aquesta singularitat fa  que s’hagi donat la paradoxa que a  l’Illa hagi estat demostrada la ascendència jueva i fins i tot el processament per judaïtzants, d’un nombre altíssim de portadors de més de dos-cents cognoms diferents, però que únicament els portadors d’aquests quinze han sofert el rebuig social.